Ahir i hui, la nostra estimada Conselleria d’Educació publicava una infografia preguntant:
“¿Sabes cuánto han subido los sueldos de los profesores en la Comunidad Valenciana?”
I sí. Clar que han pujat. Però el problema no és eixe.
El problema és intentar vendre una campanya de propaganda institucional com si el professorat valencià haguera passat a viure en una realitat idíl·lica gràcies a la generositat del govern de torn.
I això, senzillament, no és veritat.
El primer engany: fer creure que la pujada és “gràcies a la Conselleria”
La major part de les pujades salarials dels últims anys no són una decisió exclusiva de la Generalitat Valenciana.
Són increments aprovats a nivell estatal per a tots els empleats públics: funcionaris d’Hisenda, sanitat, administració, justícia… i també docents.
És a dir: la Conselleria intenta apuntar-se com a mèrit propi unes pujades generals vinculades als Pressupostos Generals de l’Estat, acords sindicals estatals i revisions per inflació.
Per tant, no.
No és cert que el govern valencià haja fet una aposta extraordinària pel professorat.
El segon engany: parlar de percentatges sense parlar de la inflació
“Un 13,5% de pujada.” Sona espectacular. Fins que compares eixa dada amb la realitat.
Entre 2022 i 2026, la inflació acumulada ha sigut enorme. Alimentació, llum, hipoteques, lloguers, combustible, materials escolars, vida quotidiana…
Tot ha pujat. I molt.
Diversos sindicats educatius fa anys que denuncien que el professorat continua arrossegant una important pèrdua de poder adquisitiu respecte a fa una dècada.
És molt fàcil posar una fletxeta verda cap amunt en una imatge bonica.
Més difícil és explicar per què cada vegada hi ha més mestres fent números per arribar a final de mes.
El tercer engany: reduir l’educació al sou
Però encara hi ha una cosa pitjor.
La Conselleria està intentant reduir el malestar educatiu a una qüestió salarial.
I això demostra fins a quin punt estan desconnectats de la realitat dels centres.
La gent no està mobilitzant-se només per diners.
Ens estem mobilitzant perquè estem cansats.
Cansats de normalitzar infraestructures indignes.
Cansats de barracons eterns.
Cansats de centres construïts en 1955 que cauen a trossos.
Cansats de veure alumnat amb necessitats sense els recursos humans suficients.
Cansats de la burocràcia absurda.
Cansats de maquillar la falta d’inversió amb cartells bonics i publicacions a xarxes.
La realitat que no ix en les infografies
La infografia no parla de:
- escoles amb banys en prefabricades,
- temperatures insuportables a les aules,
- PTs insuficients,
- orientadors saturats,
- ratios elevades,
- personal exhaust,
- direccions desbordades,
- substitucions que arriben tard,
- ni claustres que cada vegada aguanten més amb menys.
No parla tampoc dels serveis mínims abusius.
Ni del cansament emocional acumulat.
Ni de la sensació que l’escola pública sobreviu gràcies al compromís heroic dels seus professionals.
Si tot va tan bé… per què hi ha una vaga indefinida?
Eixa és la pregunta real.
Perquè quan milers de persones decideixen mobilitzar-se, perdre diners, exposar-se públicament i assumir el desgast emocional d’una vaga indefinida… no és per caprici.
És perquè alguna cosa s’ha trencat.
I el més trist és que, mentre els centres intenten sostindre’s com poden, l’administració decideix invertir esforços en propaganda.
No en escoltar.
No en negociar de veritat.
No en dignificar les condicions.
Propaganda.
No lluitem només pel professorat
I això és important dir-ho clar.
Açò no va només de nòmines.
Va d’infants.
Va del dret dels nostres xiquets i xiquetes a tindre una educació pública digna, inclusiva i de qualitat.
Va de les famílies que mereixen escoles segures i ben dotades.
Va dels pobles menuts que també tenen dret a una educació pública amb recursos.
Va d’evitar que l’escola pública es convertisca en un sistema sostingut únicament pel sacrifici personal dels qui hi treballen.
La realitat no es tapa amb una infografia
Poden publicar més cartells.
Més percentatges.
Més fletxes verdes.
Més campanyes.
Però hi ha una cosa que la propaganda mai podrà tapar:
La realitat que vivim cada dia dins de les escoles.
I eixa realitat diu que no podem més.
Per això ens mobilitzem.
Per això alcem la veu.
I per això continuarem defensant una escola pública digna, inclusiva, de qualitat i en valencià.
