Molt greu.
Perquè ja no estem parlant només de condicions laborals. Estem parlant de drets.
La Conselleria ha decidit que tot el professorat de 2n de Batxillerat siga servei mínim.
Tot. Sense excepcions. És a dir: treballar igual… encara que hi haja vaga.
I això, diguem-ho clar, és buidar de contingut el dret a vaga.
Perquè si has d’estar al centre, complir l’horari complet i, a més, avaluar l’alumnat, com es pot parlar realment de vaga?
No és un servei mínim. És anul·lar el dret.
La justificació és coneguda: l’EBAU, l’alumnat, el seu futur. Però la pregunta és inevitable:
De veritat el futur de l’alumnat es protegeix així?
Perquè el mateix sistema que diu protegir-los és el que porta anys:
- amb ratios elevades
- amb falta de professorat
- amb recursos insuficients
- amb docents esgotats
I ara, quan el professorat diu prou, la resposta és clara: treballareu igual.
La pròpia administració reconeix que la mesura busca garantir les avaluacions de 2n de Batxillerat, però els sindicats ja ho han dit alt i clar: és una mesura abusiva i desmesurada perquè afecta a tot un col·lectiu i obliga a fer tasques que no són serveis mínims.
I ací és on hem de parar-nos a pensar. Si acceptem açò… què serà el següent?
Que qualsevol etapa clau quede fora del dret a vaga? Que qualsevol excusa servisca per obligar-nos a treballar? Que el dret a vaga siga només teòric, però no real?
Perquè una vaga que no pot fer-se… no és una vaga. És un simulacre.
I això no va només de 2n de Batxillerat. Va de tots nosaltres. Va de si acceptem que, quan decidim alçar la veu, ens la poden apagar. Va de si normalitzem que els drets es retallen quan molesten. I sobretot, va d’una cosa molt més profunda:
No es pot defensar l’educació pública vulnerant els drets de qui la sosté cada dia.
No es pot parlar de qualitat educativa mentre es desactiva l’única eina que tenim per defensar-la.
No es pot exigir-ho tot… i no escoltar res.
Açò no és protegir l’alumnat. Açò és protegir el sistema tal com està.
I precisament per això, més que mai, cal estar units.Més que mai, cal no fer un pas enrere. Perquè hui és 2n de Batxillerat. Demà podem ser tots.
I si cedim ara, després serà molt més difícil recuperar el que estem perdent.
