Hui Sagunt s’ha omplit de dignitat. De samarretes verdes. De famílies caminant al costat dels mestres. D’alumnes orgullosos de les seues escoles. De gent que ja no vol resignar-se mentre l’educació pública es deteriora davant dels nostres ulls.
I enmig d’eixa marea humana, allí estava també el nostre CRA Benavites–Quart de les Valls.
Famílies del CRA.
Mestres del CRA.
Alumnes del CRA.
Tots a una.
Per una escola pública digna, de qualitat, inclusiva i en valencià.
El que hem viscut hui ha sigut impressionant. Els carrers plens. Les places desbordades. Les consignes. Les pancartes fetes a mà. Les dolçaines. Les abraçades. Les mirades emocionades entre companyes que saben que estan vivint un moment important. Un d’aquells dies que queden gravats dins de nosaltres durant molts anys.
Perquè hui no hem eixit al carrer només per unes condicions laborals. Hui hem eixit perquè estimem profundament l’escola pública.
Una escola que acull.
Una escola que inclou.
Una escola que acompanya.
Una escola que obri portes i oportunitats.
Una escola que treballa cada dia perquè cap infant es quede arrere.
I precisament per això fa tant de mal veure com cada vegada se li exigix més mentre se li dona menys.
Menys recursos.
Menys personal.
Menys inversió.
Més burocràcia.
Més abandonament.
I, tot i això, cada dia hi ha mestres deixant-se la pell dins de les aules. Famílies implicant-se. Equips sencers intentant sostindre una escola que massa sovint sobreviu gràcies al compromís humà de les persones que la formen.
Però hui ha passat alguna cosa molt poderosa.
Hui hem deixat clar que no estem soles.
Les mobilitzacions d’este inici de vaga indefinida estan sent històriques. Els sindicats parlen de seguiments superiors al 80% i d’una resposta massiva als carrers valencians. Milers i milers de persones han omplit València, Alacant, Castelló, Elx… i també Sagunt.
I quan una comunitat educativa sencera ix al carrer així, el missatge és molt clar: la situació ha arribat massa lluny.
Hui, caminant pels carrers de Sagunt, hi havia alguna cosa especial. Es notava en l’ambient. En la manera de mirar-nos. En la manera de caminar juntes. En la sensació compartida que esta lluita és necessària.
Perquè defensar l’escola pública és defensar molt més que un edifici o un horari.
És defensar el dret de qualsevol infant —vinga d’on vinga— a tindre una educació digna.
És defensar les escoles rurals que mantenen vius els pobles.
És defensar l’atenció a la diversitat.
És defensar ràtios humanes.
És defensar infraestructures segures i dignes.
És defensar que els nostres xiquets i xiquetes puguen créixer també en la seua llengua.
És defensar el futur.
I per això emociona tant veure les famílies caminant al costat del professorat. Perquè quan escola i famílies caminen juntes, passen coses extraordinàries.
Hui moltes persones han entés que esta lluita no és “dels mestres”. Esta lluita és de totes les persones que creuen que l’educació pública és una peça fonamental per construir una societat millor.
I sí, queda camí. Molt de camí.
Però després del que hem vist hui, sabem una cosa important: cada vegada som més.
Més unides.
Més despertes.
Més valentes.
I més convençudes que mai que l’escola pública no es toca.
Gràcies a totes les famílies del CRA que heu vingut.
Gràcies als mestres i companyes que hui heu tornat a demostrar una dignitat immensa.
Gràcies a l’alumnat que ha caminat orgullós defensant la seua escola.
Perquè hui Sagunt no només ha vist una manifestació. Hui Sagunt ha vist una comunitat educativa unida. 💚
