Hi ha moments en què dirigir un centre educatiu deixa de ser una tasca de lideratge pedagògic i passa a convertir-se en una lluita constant per sostenir allò que s’està trencant.
I ahí és on estem.
Este no és un discurs ideològic. És un crit basat en la realitat dels centres. En el dia a dia. En allò que vivim cada matí quan obrim les portes de l’escola.
No parlem de coses superficials. Parlem de:
— Alumnat que necessita suport i no el té
— Ràtios massa altes que impedixen una atenció digna
— Recursos d’inclusió insuficients o inexistents
— Substitucions que no arriben a temps
— Equips directius i claustres desbordats per una burocràcia que ofega
— Centres que funcionen gràcies a l’esforç personal del professorat
— Infraestructures indignes que els nostres infants no es mereixen.
I això té un preu.
El paga el professorat, que es deixa la pell cada dia. El paga l’alumnat, que no rep tot allò que mereix. El paga l’escola pública.
La vaga no és el problema.
La vaga és la conseqüència.
És la resposta davant un sistema que ens està obligant a triar entre complir amb la nostra vocació o assumir un desgast insostenible.
Com a director, tinc una responsabilitat. I eixa responsabilitat no és només gestionar horaris, papers o projectes. És garantir que l’alumnat del meu centre tinga una educació digna, inclusiva i de qualitat.
Quan no puc garantir això… quan sé que el sistema no està donant resposta a les necessitats reals… quan veig que el meu claustre està al límit… aleshores dirigir deixa de tindre sentit.
Per això jo faré vaga.
I per això dic, clarament, que si cal, estic disposat a presentar la meua dimissió. No com un gest simbòlic. Sinó com una forma de no ser còmplice d’un model que no està a l’altura del que necessita l’escola pública.
Perquè no es tracta de nosaltres. Es tracta de l’alumnat. Es tracta de quin model d’escola volem. I ara mateix, el que tenim no és suficient.
Si alguna vegada has dubtat… si penses que no servirà de res… si et preocupa el cost personal… fes-te una pregunta:
Podem continuar així?
Açò no va d’un dia de vaga.
Va de futur.
Va de dignitat.
Va d’educació pública.
