Hui ens concentrem a la porta de la nostra escola per dir prou.
Prou a unes decisions que buiden de contingut el dret a vaga.
Prou a considerar serveis mínims allò que en realitat és obligar a treballar com si no passara res.
Prou a un sistema que es sosté a base del sobreesforç constant del professorat.
El 100% de serveis mínims en 2n de Batxillerat no és una mesura equilibrada.
És una decisió desproporcionada que impedeix exercir un dret fonamental.
Però açò no va només d’una etapa.
Va de tots i totes nosaltres.
Va de quin model d’educació volem i de fins on estem disposats a acceptar.
Defensem una educació pública de qualitat.
Una educació amb recursos suficients, amb infraestructures dignes i amb equips docents complets.
Una educació que permeta atendre a tot l’alumnat com es mereix, sense que això implique el desgast i l’esgotament de qui està cada dia a l’aula.
No volem privilegis.
Volem poder fer bé la nostra feina.
I sabem que fer este pas no és fàcil.
Però també sabem que callar i continuar com fins ara té un cost encara més alt.
Per això hui estem ací.
Per dignitat.
Per coherència.
Per responsabilitat.
Per nosaltres.
Per l’alumnat.
Per l’educació que mereixem
