Hi ha dies que deixen empremta. Dies que no són només una data al calendari, sinó un record que queda dins, molt endins. Hui és un d’eixos dies.
Hui, al nostre centre, hem viscut alguna cosa més que una jornada de vaga. Hem viscut una demostració de compromís, de consciència i, sobretot, de comunitat. Una comunitat educativa que ha entés que l’escola pública es defensa, que es cuida i que, quan cal, també es lluita.
Com a director, però també com a mestre i com a pare, no puc sentir altra cosa que un orgull immens. Orgull del meu equip, que ha fet un pas endavant amb valentia i coherència. Orgull de saber que una gran majoria del claustre ha decidit alçar la veu, no des de la queixa buida, sinó des de la convicció profunda que l’educació que volem i mereixem necessita ser defensada amb fets.
Però aquest orgull no és només pel professorat. És també —i molt especialment— per les famílies. Hui han estat al costat de l’escola. Han entés el missatge, han escoltat les raons i han decidit sumar-se, des del respecte i la confiança. Quan una part tan significativa de les famílies acompanya una mobilització com aquesta, el que es construeix és molt més que una protesta: es construeix un projecte compartit.
Perquè això és el que som. No només un centre educatiu. Som una xarxa de persones que creuen en el mateix: que l’educació pública és el pilar sobre el qual es construeix una societat més justa, més crítica i més humana.
Hui no hem omplit les aules com cada dia. I, paradoxalment, això també ha estat una lliçó. Una lliçó de valors. De coherència. D’exemple. L’alumnat —estiga hui al centre o a casa— està aprenent que hi ha moments en què cal posicionar-se, en què cal defensar allò que és important, en què el silenci no és una opció.
No és una vaga contra ningú. És una vaga a favor de totes i tots. A favor d’una educació amb recursos suficients, amb condicions dignes, amb temps per a educar de veritat. A favor d’un sistema que pose l’alumnat al centre, però que també cuide les persones que cada dia el fan possible.
I hui, sincerament, hem estat a l’altura.
Gràcies a cada mestre i mestra que ha participat. Gràcies per la vostra implicació, per la vostra valentia i per creure que la vostra faena mereix ser respectada.
Gràcies a les famílies per la vostra comprensió, per la vostra empatia i per caminar al nostre costat.
Gràcies per demostrar que, quan anem junts, som imparables.
Hui és un dia per estar contents. Molt contents. Però també és un dia per recordar que açò no acaba ací. Que el que hem fet hui té sentit si continua demà, en cada aula, en cada decisió, en cada pas que fem cap a una educació millor.
I si alguna cosa tinc clara després de hui, és aquesta: quin orgull de la meua escola. Quin orgull de la nostra gent. Quin orgull de formar part d’aquesta comunitat.
